la cabanya del "quintal"

En Pere ha marxat avui. L'hem acompanyat a l'aereoport. La seva despedida apunta l'inici “oficial” del llibre.
Tornats a casa...: Hi ha una petita cabanya oberta al vent al bell mig del jardí resguardada per un coquer que produeix insaciable, bananers, ... . immersa en una continua i canviant sinfonia d'aus, rèptils i insectes que varia amb el pas de les hores. Fa anys hi havien criat conills, abans de cimentar el sòl. Una vegada fora el bestiar, Pontim i la seva dona Selme varen projectar convertir-lo en un racó d'assossegament.

Han passat anys i sembla que avui ha arribat l'hora de materialitzar aquest petit somni: una hamaca, un banc que feia dies que movíem dins de casa i no acabava de trobar el seu lloc, un ventilador, una tauleta minúscula de fusta pintada de turquesa i serigrafiada pel pas del temps, algun “capin” (corcó) i altres insectes, un tamboret a la seva mesura, una cadira “d'espaguetis” verd esmeralda que fa conjunt amb la pintura de la portella de forja reixada i un test habitat per un cactus enfiladís que també podria dir-se d'espagueti per la llargada i finura dels seus brots. I una alfombreta trenada de cotó just a l'entrar.

Aquí, amb aquests elements i entorn realment assossegat... s'escriurà el llibre entre pedalada i pedalada. Entre viatges pel riu i per la memòria dels llocs.

Avui... a ritme dels ocells picotejant l'arrôs sobrer d'ahir a l'entrada de la cabanya, corredisses de camaleons trencant barroers la fullaraca seca. amb la brisa portadora d'un intens “chero” de flor de l'arbre del mango que pel camí fa ballar el fullam que juga a fer llums i ombres a l'espai, anunciant la propera arribada dels vents de la plena època de seca en la que estem. Fins finals de juliol no sentirem ploure.

Arreglat l'on teclejar... només fa falta començar a enregistrar les converses...!!