un llibre de viatge, diàleg, biografia i reportatge històric i social de Brasil de la traça de la bicicleta de José Pontim i Marina Sans.



4.6.10

el jardí i les rutines

Un entrellat infinit tan plè de detalls que un podria passar-hi una eternitat sense deixar de descobrir-hi noves estratègies de la força de la vida reinventant-se.

Compartir-hi, a aquest “quintal” l'aliment amb els ocells multicolors, multilingües, multiformes..., iguanes, serps, monos...

Pedalar plegats de matinada abans de sortir del sol, com fèiem la darrera vegada que vaig ser aquí, seguit de banys a l'Araguaia just a trenc d'alba.

Endevinar els colors del cel i els de l'aigua.

Resseguir el traç de la canoa d'indis karajà que l'esquincen creuant el riu i l'ombra de la que, des d'encara fosc, a l'altre voral, pesca piaus i tucunarés amb canya de bambú.....per dur a casa. Escoltar el concert de l'illa del bananal despertant-se: els “macacos” de quatre pams que gemeguen, potser fent badalls, com si fossin goril·les gegants i orgullosos entre insectes i innumerables espècies d'aus...

Acompanyar les rutines del treball qüotidià: recollir roba per la mosseta que acaba de dar a llum i no té gaire més que a ella mateixa i la responsabilitat de criar un nouvingut nadó, anar a la presó a visitar els presos revisant les condicions en les que es troben per fer-hi perquè siguin tractats com als éssers humans que són, celebrar-hi missa, i un etcètera llarg.